A Londres vam veure la destrucció de Clays Lane Estate, el bloc més gran d’habitatges de protecció oficial del Regne Unit gestionat per una cooperativa, que comptava amb 500 llogaters i llogateres. També hem vist la destrucció dels Manor Garden Allotments, horts populars plens de patates, carxofes, coliflors, etc..
A Sotchi, vam veure la destrucció d’àmplies zones del parc nacional de Sotchi, un bosc d’un gran valor natural, que havia estat protegit i que era arrasat per construir una nova ciutat sense sentit.
A Rio, vam veure la destrucció de Vila Autódromo, un poble de pescadors, situat a la frontera amb la vila olímpica que acollia a 800 famílies (800 de les més de 22 000 famílies desplaçades a la ciutat per les obres del 2016). També vam veure l’entrada de tanquetes militars ocupant l’espai públic dels barris de faveles, així com la venda de terrenys amb protecció mediambiental per a construir un camp de golf.
A Pyeongchang, vam veure la destrucció del bosc de la muntanya sagrada de Gariwangsan, de més de 500 anys d’antiguitat, per fer unes pistes d’esquí.
A Toquio, vam veure la destrucció dels apartaments Kasumigaoka, un altre bloc d’habitatge de protecció oficial que ja reallotjava residents expulsats dels seus habitatges durant els jocs olímpics celebrats a la mateixa ciutat el 1964.
A Pequín, hem vist el desviament valuosos cursos d’aigua per crear neu artificial en muntanyes de zones àrides. Tot creant una indústria dels esports hivern que continuarà devorant recursos de la regió durant el futur.
A Milano-Cortina, estem veient altre cop com els Jocs Olímpics es converteixen en una bona excusa per perpetrar atacs a les muntanyes dels Alps Orientals i justificar la devastació d’espais naturals tot aprofitant el silenci de la fundació UNESCO de les Dolomites.
A Los Angeles, hem vist la destrucció de l’Echo Park Lake que ha anat acompanyada de la violenta expulsió de 200 persones que hi vivien en tendes. Constatant el tancament i la militarització de l’espai públic. També hem assistit a la destrucció d’Inglewood, un dels darrers barris negres de Los Angeles, al mateix temps que els nous estadis faciliten l’escalada de preus dels lloguers, destruint el comerç local i augmentant la pol·lució.
Tenim molts exemples de com sota la bandera de la celebració dels jocs olímpics s’ha donat carta blanca a: la destrucció de l’espai públic, la destrucció d’espais verds, la destrucció de cases, la destrucció de comunitats.
Camarades del món sencer vindran a Paris perquè la nostra indignació és massa gran per fer-hi front totes soles des de cada ciutat i territori. Algunes de nosaltres hem perdut la nostra casa, els nostres mitjans de vida, la nostra comunitat, els nostres drets. Ens reunim a Paris perquè tenim la necessitat d’escoltar l’experiència dels companys i companyes d’altres indrets, per estar millor preparats pel futur. El Comitè Olímpic Internacional (COI) i els promotors de l’olimpisme estan organitzats a nivell internacional, nosaltres també ens hem de coordinar i fer el mateix per poder parar-los-hi els peus. L’estratègia habitual de la classe capitalista consisteix en isolar les nostres lluites. Sabem que quan ens unim i decidim fer-los front, els uns al costat dels altres som més fortes i efectives. Podem fer una oposició efectiva i potent a la maquinaria olímpica com a bloc i no tan sols des de cada ciutat i territori.
El Comité Organitzador de Paris 2024 diu que és conscient dels problemes del Jocs Olímpics que s’han celebrat en el passat i pretén fer les coses de forma diferent i suposadament proposaria un nou model. L’ajuntament de Paris afirma que els Jocs acceleraran la nostra transició cap a sistemes més respectuosos cap al medi ambient. Molts francesos s’han cregut aquestes paraules i pensen que els Jocs Olímpics de Paris 2024 seran «els més verds de la història». Això explica, en part, perquè els habitants de Paris no han seguit l’opció dels de Boston, Hamburg ou Budapest i han rebutjat la candidatura olímpica. Tanmateix a dia d’avui, dos anys abans dels JJOO de París, sabem que aquestes promeses eren una il·lusió ireal.
Hem vist la destrucció de residències de treballadors a Saint-Ouen per fer la vila olímpica. Al mateix temps que s’escriuen aquestes línies, els antics residents, tots treballadors migrants, estan embotits en apartaments provisionals infradotats i no saben a on aniran en un futur.
Hem vist la destrucció de l’Aire des Vents, un parc públic i una part d’un corredor ecològic protegit, que ha estat encimentat per construir una seu de de la premsa, que fins i tot el COI ha qualificat d’inútil.
Hem vist la destrucció dels horts populars a Aubervilliers. Igual de els Manor Garden Allotments de Londres, el sòl serà pavimentat amb ciment, però aquest cop per fer una piscina olímpica d’entrenament que ni s’utilitzarà per les competicions.
A Taverny et Saint-Leu-la-Forêt, dues piscines que funcionen perfectament seran reemplaçades per una piscina olímpica. Al Champs-de-Mars, el sòl ha estat asfaltat per un altre projecte olímpic (Grand Palais Éphémère). A Élancourt, tallaran molts arbres per fer una pista de BTT.
Cal admetre-ho: Paris 2024 no és pas una excepció, és un esdeveniment com els altres. Una oportunitat per alguns escollits i devastació per a la majoria de la gent corrent. Privatització dels beneficis, nacionalització del deute. Paris 2024 pot diferir dels jocs recents en les formes i en l’estètica, però els interessos de fons són els mateixos.
El 21 i 22 de Maig de 2022, tindrà lloc a la regió de Paris un cap de setmana de reencontre internacional anti-olímpic. Delegacions d’Angleterra, de la Rússia, de Brasil, de Japó, dels Estats Units d’Amèrica seran presetns per compartir els seus punts de vista i les seves experiències. El dissabte ens reunirem a la borsa de treball de Saint-Denis (9-11 Rue Génin, 93200), situat al cor del projecte de « regeneració » urbana de Paris 2024. El diumenge anirem a visitar els indrets on s’ha perpetrat el saqueig olímpic a la Courneuve i a Aubervilliers i continuarem preparant conjuntament la lluita.
Aquest reencontre internacional està obert a totes les persones que vulguin extreure lliçons de les experiències passades i sobretot aprendre a fer front a les lluites presents i futures.
Sabem que hi ha persones que pensen que el combat contra l’abolició dels Jocs Olímpics és inútil. Un sondatge va demostrat que el 80 % dels japonesos i japoneses estaven en contra dels «Jocs pandèmics» l’estiu passat i que el país va tenir un augment rècord dels casos de COVID just després de la celebració dels jocs. Si fins i tot la situació excepcional de pandèmia no ha pogut aturar els jocs, qui podrà? D’altres pensen que encara que aturem els Jocs Olímpics, les estructures més grans del capitalisme continuaran fent saquejos. Els Jocs Olímpics no són com el petroli i els bancs, la seva desaparició no tocarà probablement el cor d’aquest ordre mundial corromput.
Però reflexione-m’hi: si nosaltres no podem desfer-nos d’aquests jocs que no són imprescindibles, rebutjats per la majoria de la població dels països a on es celebren, com podrem desfer-nos del petroli i de la banca?
El COI no passa el seu millor moment. Abans que el 80% del Japó no s’oposés a Toquio 2021, els brasilers s’han manifestat en massa als carrers de Rio 2016 per condemnar «els jocs de l’exclusió». Cada vegada que una candidatura ha organitzat un referèndum de la seva candidatura des del 2013, la resposta sempre ha estat «NO». La NBC (cadena de televisió estatunidenca) que ha pagat al COI 1250 milions d’euros per drets televisius, ha hagut d’indemnitzar els seus anunciants després de Toquio 2021 com a conseqüència d’una forta baixada d’audiència.
Aquesta batalla la podem guanyar. Podem aturar el projecte olímpic si no hi ha cap ciutat ni territori que vulgui acollir els jocs. Perquè no accelerem el procés, si podem fer-ho? Podem salvar Sapporo (Japó) et Pyrénées-Barcelone (Catalunya) de la devastació que suposaran els JJOO de 2030, així com els de Provence-Alpes-Côte-d’Azur dels jocs d’hivern de 2034.
Veniu a trobar-nos el 21 de Maig a la Borsa de Treball a Saint-Denis. Us hi esperem. Més informació serà anuncia da a:
Lloc web: https://saccage2024.noblogs.org/
Xarxes socials: @saccage2024 (A Twitter : @2024saccage)
Contacte : saccage2024@protonmail.com (francès o anglès)
Pd : Per aquesta reunió necessitarem intèrprets voluntaris per fer traduccions de l’anglès i el francès. No dubteu a contactar-nos si ens voleu donar un cop de mà!